CANALISAR L'INDIGNACIÓ EN POSITIU IX: ¿FA FALTA MÉS EUROPA?
Hui, la ministra d'economia ha fet unes declaracions en la que demostra sa impotència davant de la situació actual, reclamant que fa falta més Europa i deixant palesa la seua incapacitat per a remontar la situació. És dir, s'ha dedicat a tirar balons fòra.
Hui he escoltat un succeït, "escolta -li diu u a un atre-, mira si stem mal, que tinc un chiquet apadrinat en l'Àfrica i, pel seu conte, ha començat a enviar-me vint euros tots els mesos". No és per a prendre-s'ho a broma, pero la situació està realment mal.
Hui he escoltat l'indignació, i en raó, d'una ciutadana que es queixa per que en l'inventari de la medicació crònica que li dona el seu mege de capçalera apareix el gast anual del seu tractament. Té tota la raó per vàrios motius. En primer lloc, per que no rebem, per eixemple, en la mateixa diligència, lo que nos costa anualment el balafiament de Canal 9. Al cap i a la fi, es tracta d'una televisió teòricament pública en una quota de pantalla paupèrrima , emesa en català i castellà, en una profunda càrrega propogandística i ideològica, pagada per TOTS, ¿per qué no saber lo que nos osta a cadascú tan ben detallat com lo que nos costa le medicació? Lo mateix podriem dir de les fastuoses i coentes bienals de Consuelo Císcar, els sobrecosts de Calatrava en la Ciutat de les Ciències i les Arts, l'aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum en Alacant (el PP ha sabut vertebrar l'incapacitat i la mala gestió). Si som bons per a saber quant de lesius a les arques autonòmiques som com a conseqüència de les malalties cròniques ¿per qué no saber també cóm de lesiu és el govern autòmic en la pressió fiscal que nos genera? També seria interessant cóm esta mala gestió aparta importats partides presupostàries ad atres fins més socials i més vinculats a l'objectiu essencial de tot governant: la millora de la calitat de vida de la ciutadania.
Atre tema que els polítics no pareixen vore és l'envelliment progressiu de la nostra societat. L'envelliment s'associa a un major número de malalties cròniques, i éste s'associen en un major gast farmacèutic. Per molt que abaratem el preu dels medicaments, no és suficient. En un futur pagarem la total absència de polítiques d'estímul a la natalitat (no parle dels estúpits i populistes "cheques bebé"). Sense gent jove que forme part de les classes actives el sistema no pot soportar a les classes passives. ¿Prendran els polítics mides o deixaran, com és habitual, passar el temps i que el problema li esclate en les mans ad un atre? Si he de fer una travessa, opte per la segona opció.
La sensació d'inoperància que estan donant els nostres polítics "professionals" aborrona que dona gust.
